Segons Afrol News (única agència de premsa independent dedicada exclusivament a Àfrica), el continent africà ha perdut 510.000 hectàrees de manglars en els últims 25 anys. 

La FAO ha realitzat un estudi recent de l’evolució dels manglars al món, titulat “Els manglars del món 1980-2005”, amb la dada principal i esgarrifant que el planeta ha perdut uns 3,6 milions d’hectàrees de manglars des de 1980, una superfície que representa un 20% de l’àrea total.El continent asiàtic és el que ha patit una major pèrdua neta de manglars, amb més de 1,9 milions d’hectàrees destruïdes, sobretot pel canvi en els usos del sòl. Pel que fa a l’Àfrica, en els anys 90, Madagascar va ser el país que més va patir la desforestació, passant a formar part dels cinc països amb més pèrdua d’àrees de manglars de la dècada dels 90 i del període 2000-2005. Segons la FAO les principals causes de la destrucció dels manglars serien l’alta pressió demogràfica, la conversió a gran escala de les zones de manglars per la cria de peixos i crustacis, l’agricultura, les infraestructures i el turisme,  deixant de banda la contaminació i els desastres naturals.

Els manglars són boscos perennes resistents a la sal que s’estenen al llarg del litoral, llacs, rius i deltes de 124 regions i països tropicals i subtropicals, protegint l’àrea de costa de l’erosió, els ciclons i el vent. Són ecosistemes importants que subministren aigua, menjar, farratges, etc. Són hàbitats per a molts animals com cocodrils, serps, tigres, cérvols, llúdrigues, dofins i ocells; així com també una gran varietat de peixos i marisc. Indonèsia, Austràlia, Brasil, Nigèria i Mèxic representen conjuntament el 50 per cent de l’àrea total de manglars de tot el planeta.

Dimecres dia 20 de febrer va aparèixer al diari Avui la notícia que una taca de fuel va obligar a activar el CAMCAT ( Pla Especial per Contaminació Accidental d’Aigües Marines), en fase d’emergència, a Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador. Segons la Guàrdia Civil i el Departament de Medi Ambient tot apunta a que algun vaixell hauria patit un vessant accidental o que hauria estat netejant dels dipòsits de combustibles.

A l’edició d’ahir, 21 de febrer, el mateix diari Avui, ampliava la informació. Les platges afectades van des de l’Escala fins a Castelló d’Empúries, afectant de manera greu Can Comes, platja que es troba dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. S’han mobilitzat les dotacions pertinents per mirar de retirar el cru de les platges el més aviat possible i controlar les restes que encara hi ha a l’aigua.

La qüestió no és tant com s’estan fent les tasques de neteja, la rapidesa amb la qual s’estan desenvolupant o els contingents que s’hi estan destinant, la qüestió és: com pot ser que passin aquestes coses?! Com pot ser que al segle XXI encara estiguem pantint per coses com aquestes?! Com pot ser que encara els vaixells puguin netejar els seus dipòsits on vulguin i quan vulguin i que l’única cosa que els pugui passar (si els troben) és que s’enduguin una simple multa?! Potser ens hauriem de plantejar, en temes de medi ambient, qui pagarà la factura de les nostres accions? En aquest món res és gratis i segurament seran les genneracions futures les que hauran de mirar de solucionar el món que els haurem deixat; la part positiva és que nosaltres, per sort, no hi serem per veure-ho.

Avui al diari El Mundo apareix la notícia que la Universitat d’Oxford destinarà 2,5 milions d’euros a un projecte que estudiarà l’origen de les creences religioses. La finalitat del projecte és de poder descobrir si la religió és un fet natural en els humans o si només és un producte de la cultura. Els científics utilitzaran, per realitzar l’estudi, les ciències cognitives, que convien disciplines com la neurociència, la biologia evolutiva o la lingüística per estudiar el comportament humà. Els experts també investigaran altres aspectes com el de si els conflictes de caràcter religiós són producte de la naturalesa humana o si la creença en la vida després de la mort és fruit de la selecció natural o és alguna cosa apresa.La necessitat de fer un estudi com aquest respon al lema amb el qual es va crear la Universitat d’Oxford “Dominus illuminatio mea” (El Senyor m’il·lumina).