Dimecres dia 20 de febrer va aparèixer al diari Avui la notícia que una taca de fuel va obligar a activar el CAMCAT ( Pla Especial per Contaminació Accidental d’Aigües Marines), en fase d’emergència, a Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador. Segons la Guàrdia Civil i el Departament de Medi Ambient tot apunta a que algun vaixell hauria patit un vessant accidental o que hauria estat netejant dels dipòsits de combustibles.

A l’edició d’ahir, 21 de febrer, el mateix diari Avui, ampliava la informació. Les platges afectades van des de l’Escala fins a Castelló d’Empúries, afectant de manera greu Can Comes, platja que es troba dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. S’han mobilitzat les dotacions pertinents per mirar de retirar el cru de les platges el més aviat possible i controlar les restes que encara hi ha a l’aigua.

La qüestió no és tant com s’estan fent les tasques de neteja, la rapidesa amb la qual s’estan desenvolupant o els contingents que s’hi estan destinant, la qüestió és: com pot ser que passin aquestes coses?! Com pot ser que al segle XXI encara estiguem pantint per coses com aquestes?! Com pot ser que encara els vaixells puguin netejar els seus dipòsits on vulguin i quan vulguin i que l’única cosa que els pugui passar (si els troben) és que s’enduguin una simple multa?! Potser ens hauriem de plantejar, en temes de medi ambient, qui pagarà la factura de les nostres accions? En aquest món res és gratis i segurament seran les genneracions futures les que hauran de mirar de solucionar el món que els haurem deixat; la part positiva és que nosaltres, per sort, no hi serem per veure-ho.